D’acord amb el principi de «qui contamina paga» - un dels principis bàsics de la política comunitària de medi ambient – i d’acord amb l’article 11.3 de la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, el productor de residus estarà obligat a fer-se càrrec de les corresponents despeses de gestió del residu. En aquest sentit el Pla Director Sectorial de Residus de Construcció- Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’ús (PDSGRCDVPFU), estableix que part del finançament de les actuacions derivades d’aquest Pla serà abonada pels productors de residus mitjançant les tarifes de tractament de residus que aprovi el Consell de Mallorca.

Les taxes o tarifes de tractament corresponents a la gestió de cada un del tipus de residus que contempla el Pla director, estan basades en el consum real de recursos que han de cobrir les despeses de manteniment i gestió, i en gran mesura de l’amortització de les instal·lacions del Servei Públic Insularitzat, En teoria, aquesta amortització de les inversions implica que les taxes han de ser suficientment elevades per permetre la substitució de la infrastructura al final de la seva vida útil. En el cas d’eliminació dels residus urbans a l’abocador s’hi han d’incloure el manteniment, la clausura i el segellat posterior de l’esmentat abocador.

Aquestes tarifes es varen aprovar per l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la gestió dels residus de contrucció-demolició, voluminosos i penumàtics fora d’ús de l’illa de Mallorca, i serà revisada anualment.