No hi ha dades fiddignes sobre la generació d'aquest tipus de residus a Mallorca, per la qual cosa s'ha recorregut a la seva estimació per altres fonts.

Una aproximació basada en dades reals de la comunitat de Madrid, on l'abocador de residus inerts d'Alcalá de Henares rep anualment unes 280.000 tones de runes, que procedeixen d'una població atesa de 400.000 habitants, dóna un índex de 700 kg/h./any. No obstant això, aquesta xifra pot ser una mica superior a causa de l'existència d'abocaments incontrolats. Els estudis realitzats per al Pla integral de residus de la comunitat valenciana en funció del nombre d'habitatges construïts conclouen amb una taxa de generació 1.002 kg/h./any.

En el cas de Mallorca, la determinació del pes dels residus es realitza prenent com a base el pes per m2 construït, segons les taules de la Guia de residus de la construcció publicada per la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya. Les dades de partida són les següents.

Relació de pesos de residus per m2:

Pes del residu d'enderroc d'una edificació segons kg/m2 enderrocat

Pes del residu d'enderroc d'una edificació segons KG/m2 enderrocat
Components kg/m2 construït
Obra de fàbrica 474
Formigó 293
Pedra 52
Metall 8
Fusta 15,9
Vidre 0,83
Plàstic 0,53
Altres 4
Total 848

Les estadístiques d'enderroc disponibles no distingeixen si l'edifici és d'obra de fàbrica o de formigó, per tant, s'ha realitzat una mitjana dels pesos d'un edifici d'obra i de formigó descrits a la guia i s'ha donat un valor major en la mitjana a l'edifici d'obra de fàbrica. En les obres de rehabilitació d'edificis, s'ha considerat que s'hi genera el 85% dels residus que es produirien en l'enderroc del mateix edifici.

Els pesos de residu de construcció s'han separat en residus sobrants de la mateixa activitat i en embalatges. No s'hi inclouen els residus perillosos.

Pes del residu d'embalatges en la construcció d'una edificació kg/m2
Components Embalatges generats en kg/m2 construït
Fusta 26,25
Plàstic 5,6
Paper i Cartró 2,8
Metall 0,35
Total 35


Superfície (m2) per rehabilitar i enderrocar any 1996
Actuació m2
Rehabilitació
609.096
Enderroc 183.706
Total 792.802


A continuació, a títol informatiu i corresponent a l'any 1996, s'adjunten les taules on es calcula, segons les dades anteriors, la producció de residus que procedeixen de la construcció a l'illa de Mallorca segons les dades anteriors.

Desglossament de producció dels residus de la construcció Any 1996 t/any
Residus Construcció Enderroc/rehabilitació (t/any) Total
Obra de fàbrica 17.723 375.788 393.511
Formigó
37.810 232.291 270101
Pedra
2.363 40.961 43.325
Metall
414 6.342 6.756
Fusta
31.016 12.606 43.621
Vidre
- 661 661
Plàstic
6.617 423 7.040
Paper i cartró
3.308 - 3.308
Altres
1.182 3.171 4.353
Total
100.433 672.243 772.675


Per tant, segons les dades anteriors, la taxa de generació de residus de la construcció tenint en compte el cens de 1996 és la següent:

Taxa de generació de residus de la construcció tenint en compte el cens de 1996
Població
de dret
t/any 2000 de RCD en construcció Taxa de generació
kg/h./any
609.150 1.086.367 1.783


De nou cal insistir en la importància de la població de fet no censada a Mallorca. A continuació apareix un càlcul de la taxa de generació en kg per habitant de fet i per any prenent com a referència la població mitjana anual definida com la mitjana anual dels valors mensuals estimats de població de fet:

Càlcul de la taxa de generació en kg per habitant de fet i per any
Població
Mitjana anual estimada
t/any 2000 de RCD en construcció Taxa de generació
kg/h./any
903.113 1.086.367 1.203


Amb l'objectiu de donar un ordre de magnitud, a la taula que apareix a continuació es compara la producció estimada dels RCD amb la producció corresponent de residus urbans a Mallorca:

Comparació la producció estimada dels RCD amb la producció corresponent de residus urbans (RU) a Mallorca:
RCD t/any RU t/any
1.086.367
473.943


Criteris per a la relació entre el contingut d'impropis i la densitat dels RCD d'entrada

S'ha estimat una distribució de la producció de residus per municipis prenent com a base la superfície per construir en nova planta procedent de les llicències municipals. En la ràtio utilitzada no es tenen en compte els enderrocs ja que no es disposa de dades d'aquestes llicències per municipi. Per tant, les dades que s'indiquen a continuació són orientatives.

A l'apèndix 1 s'indiquen les estimacions de producció per municipis en el període 1996- 2000 dels RCD procedents del sector de la construcció.

Residus procedents d'indústries i assimilables a residus de construcció-demolició

A continuació, apareixes dades relatives a una estimació de l'any 1999 sobre les quantitats de residus inerts o assimilables als RCD que es produeixen en diferents indústries i no en l'activitat mateixa de construcció o de desconstrucció

Residus assimilables a RCD procedents de la indústria (t/any)
Àrids Ceràmics Formigó, guixos i ciments Roca ornamental TOTAL
251 11.766 10.151 37.062 59.230


Estimació de la producció dels RCD procedents del sector de la construcció i la indústria extractiva (t/any)
Sector de la construcció Indústria extractiva TOTAL
1.086.367 59.230 1.145.597


Font: de l'Inventari i situació actual de la gestió dels residus industrials i d'altres activitats econòmiques generats a la comunitat autònoma de les Illes Balears (de setembre de 1999)

Es disposa de les dades globals de residus voluminosos facilitades per Emaya sobre la recollida a Palma, les de CALVIÀ 2000 de Calvià i les de la comunitat de la Tramuntana.

Voluminosos generats a Palma (1998)
Tipus de trastos Serveis Tones
Trastos a domicili 37.479 2.403
Trastos a la via pública 38.812 2.190
Total 76.291 4.593


Font: EMAYA SA

Aquesta producció, tenint en compte que la població de Palma és de 304.250 habitants, suposa una ràtio de 15 kg/h./any. Si bé aquesta ràtio és superior a l'obtinguda en altres ciutats, com per exemple Madrid, amb una producció de 10Kg/h./any, cal tenir en compte que Mallorca té una elevat nombre de visitants no censats que incrementen la generació de residus.

Segons CALVIÀ 2000 al municipi de Calvià i als municipis de la comarca de la Tramuntana, la recollida de residus voluminosos s'ha incrementat un 9% en serveis atesos i un 7% en el total de les tones recollides, gràcies a la millora del serveis i a la major difusió del coneixement del procediment a seguir.

Desglossament de producció dels residus de la construcció Any 1996 t/any
Mesos Any Serveis Quilograms
Gener 97 529 73.600
98 503 77.300
Febrer 97 526 76.950
98 506 81.500
Març 97 507 115.650
98 612 108.735
Abril 97 806 95.270
98 679 138.850
Maig 97 931 121.55
98 874 112.750
Juny 97 767 103.780
98 855 130.400
Juliol 97 928 111.450
98 1.269 133.700
Agost 97 840 151.275
98 914 171.350
Setembre 97 732 105.520
98 1.062 98.900
Octubre 97 586 82.600
98 846 99.750
Novembre 97 684 106.310
98 682 102.870
Desembre 97 599 120.500
98 392 93.600
Total 97 8.435 1.264.460
98 9.194 1.349.705


FONT: Calvià 2000

Tenint en compte que el municipi de Calvià és un dels més turístics de l'illa de Mallorca, s'usa la dada de la població de fet d'aquest municipi per calcular la ràtio de producció de residus voluminosos per habitant i any. Així, considerant que la població de dret dels municipis on CALVIÀ 2000 efectua la recollida és de 77.313 habitants, s'obté una relació de 17,4 Kg/h./any.

Si extrapolam la dada de la producció de residus voluminosos en funció del nombre d'habitants de cada municipi de l'illa de Mallorca, considerarem una relació de 16Kg/h./any, mitjana a partir de les dades de recollida de Calvià 2000 i Emaya.

Producció de voluminosos per comarques
Zona Habitants Kg Voluminosos
Palma 304.250 4.868.000
Tramuntana 4945 79.120
Raiguer 43.000 688.000
Pla 27.912 446.592
Zona de Palma 24.806 396.896
Zona nord 67.420 1.078.720
Muntanya 13.938 223.008
Migjorn 31.569 505.104
Llevant 54.464 871.424
Calvià 36.846 589.536
TOTAL 609.150 9.746.400


En conclusió, l'estimació actual és la següent:

Producció de residus voluminosos per tipus (T/any)
Tipus T/any
Línia blanca 2.099
Frigorífics 1.614
Línia marró 810
Matalassos 1.651
Mobles* 3.573
Total t/any 9.746


*El total de mobles s'ha calculat com el descompte del total de voluminosos i la resta de voluminosos calculats segons el consum d'aparells elèctrics.

Producció de pneumàtics fora d'ús

La previsió de generació mitjana a Espanya és, segons el Pla nacional de pneumàtics fora d'ús, d'unes 250.000 tones/any. S'estima que la producció de PFU a Europa és d'un pneumàtic per habitant i any, amb un pes mitjà de 6,5 kg la unitat.

A l'illa de Mallorca s'estima que la taxa de generació anual és d'aproximadament un milió d'unitats l'any, la qual cosa suposa un total de 6.000 tones l'any.

El 1997, el parc mòbil de Mallorca estava format per:

Parc mòbil de Mallorca (1997)
Tipus de vehicle Unitats
Turismes 365.617
Motos 42.517
Furgonetes i camions 59.019
Autobusos 1.451
Tractors 618
Altres 4.355
Total t/any 473.577


Per calcular la generació de PFU s'han utilitzat els paràmetres següents:

- Vida mitjana real del pneumàtic: 60.000 km
- Quilometratge mitjà anual realitzat: 12.000 km
- Taxa de recanvi anual: (12.000/60.000) ¥ 4 rodes = 0.8 pneumàtics/vehicle/any.

Per tant, el nombre de pneumàtics generats per recanvi va ser el següent:

Pneumàtics generats per recanvi (1997)
Tipus de vehicles Unitats/any Kg/any
Turismes 292.494 4.094.910
Motos 34.014 476.190
Furgonetes i camions 47.215 661.013
Autobusos 1.161 1.161 16.251
Tractors 494 6.922
Altres 3.484 48.776
Total 378.862 5.304.062


Als pneumàtics generats per recanvi, cal sumar-hi els pneumàtics procedents dels vehicles donats de baixa, els quals es poden calcular en 1.101.620 kg/any.

La quantitat total de kg/any es calcula en 6.405.682. Cal descomptar-ne d'aquesta quantitat un 17% aproximadament (15% en el cas dels turismes) per a tot tipus de vehicles excepte motocicletes, del qual el 12% resulta del recautxutatge de pneumàtics i el 5% que pot ser destinat a altres usos.

La quantitat final de pneumàtics procedents de recanvis resulta ser de 4.565.222 kg/any, que sumats als pneumàtics procedents de vehicles fora d'ús fa una quantitat total de 5.666.842 kg/any.

L'evolució de generació de pneumàtics fora d'ús entre 1996 i 1997 ha estat d'un 10%.

Pneumàtics generats per recanvi (1997)
Tipus de Residus Voluminosos Unitats/any Tones/any
Rentadores 22.727 1.477
Assecadores 294 12
Rentaplats 2.479 79
Cuines 13.253 530
ELB sens CFCs 38.753 2.098
Frigorífics
19.821 1.032
Congeladors 11.879 582
ELB amb CFCs 31.700 1.614
Línea marró (equips electrònics)   810
Matalassos   1.651
Mobles   3.573
TOTAL RVs   9.746
TOTAL PFUs   5.667


     
 
 
Les activitats bàsiques de la Direcció Insular de Gestió de residus són la gestió, seguiment i control dels serveis públics insularitzats de gestió de residus urbans i de construcció i demoloció, voluminosos i pnemàtics fora d'ús de Mallorca i la realització del servei de recollida selectiva.
 
 
 
 
 

Les quatre R

REDUIR: Minimitzar en origen els residus, és a dir, no generar-ne sempre que sigui possible.
REUTILITZAR: Allargar la vida útil dels residus.
RECICLAR: faci nous productes o embalatges de material usat.
RECUPERAR: a través de la incineració i de la metanització obtindrem energia elèctrica per el funcionament de les instal·lacions i per exportar a la xarxa elèctrica l’energia equivalent al consum de 45.000 vivendes , amb el consegüent estalvi de recursos naturals.  

 
 
 

40 consells per aplicar les quatre erres en la nostra vida diària
(Més informació)


 

 
 
 
 
 
Copyright (c) 2006. Consell de Mallorca. Direcció Insular de Gestió de Residus. Política de privacitat