Agenda 21: Pla d’acció adoptat per ser duit a terme de manera global per les Nacions Unides, governs estatals i regionals, pels ciutadans i per organitzacions no governamentals, sobre totes aquelles àrees en què l’activitat humana tengui un impacte sobre el medi ambient amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

Aqüífer: Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània. Exemple: Ses Fonts Ufanes són una mostra d’un aqüífer que brota certs dies de l’any a través de la terra.

Auditoria ambiental: Instrument que inclou una avaluació sistemàtica, documentada i objectiva de l’organització d’una empresa per controlar el sistema de gestió i tot allò destinat a la protecció del medi ambient. Pot ser externa (a través d’una companyia que s’hi dediqui) o interna (a través dels mateixos treballadors).

Avaluació de riscos: Estimació dels riscos als quals una persona, una indústria (risc d’una màquina, per exemple) o una empresa (risc de caire financer) poden estar sotmesos per acció, real o potencial, d’un altre agent.

Bé de consum: És aquell que no cerca produir altres béns o serveis. Per tant, és aquell que s’utilitza per satisfer les necessitats específiques del consumidor que l’adquireix. En són exemples un cotxe, una casa, un electrodomèstic, etc.

Biodegradable: Qualitat que s’aplica a aquells productes o substàncies que es poden descompondre o ser absorbits per mitjans naturals o biològics. Exemple: les fruites, les verdures, el paper, etc.

Biodiversitat: El conjunt de formes de vida del planeta expressades en totes les manifestacions. Inclou ecosistemes i espècies.  

Biogàs: Gas combustible que resulta de la digestió anaeròbica (sense oxigen) dels residus orgànics. Es produeix de forma naturals als pantans, als abocadors i també a les plantes de metanització. Les restes de menjar, en descompondre’s, en produeixen. A partir del biogàs, es produeix energia per a calefacció, electricitat, etc.

Canvi climàtic: Procés que ve determinat per un increment gradual però constant de la temperatura mitjana del planeta, com a conseqüència de l’arribada a l’atmosfera de molècules de l’efecte hivernacle.

Capa d’ozó: Capa de l’estratosfera que està entre els 20 i els 50 quilòmetres i que filtra una part de les radiacions ultraviolades del sol. Les emissions que arriben a l’atmosfera procedents de la combustions incontrolades la perjudiquen i incrementen la seva destrucció.

Cendra: Residu que queda després d’un procés de cremació.

Cendra procedent d’una planta incineradora:  Residu sòlid volant que ha quedat retingut en els processos de neteja dels fums a través dels filtres inherents a un procés d’incineració. Abans d’abocar-se, les cendres s’immobilitzen i es mesclen amb ciment. Finalment, es duen a un dipòsit de seguretat impermeable i controlat, on queden estabilitzades i sense possibilitat de contaminació.

Cicle de vida: Conjunt d’etapes per les quals passa un producte mentre és viu, és útil o mentre té valor.

Cimera de Rio de Janeiro: Celebrada el 1992, va fer palès que la millor manera de tractar les qüestions mediambientals és amb la participació dels ciutadans. Aquesta màxima és fonamental en el terreny dels residus. De la Cimera de Rio emana l’Agenda 21.

Combustible fòssil: Element que resulta de la descomposició de la matèria orgànica, al llarg de molts anys i com a conseqüència dels canvis físics i químics generats per la pressió i per la temperatura. Produeix diòxid de carboni (CO2) i contribueix a l’efecte hivernacle. En són exemples el carbó, el petroli i el gas natural.

Comerç just: És una alternativa al comerç convencional, ja que facilita el contacte directe entre el productor i el consumidor, de manera que evita la cadena d’intermediaris. Cerca obtenir un preu i unes condicions més justes per als grups de petits productors, amb la qual cosa es potencia la sostenibilitat dels costos socials i mediambientals, així com el reconeixement de l’origen del producte, que haurà estat elaborat des del màxim respecte al medi ambient. La major part d’aquest tipus de comerç prové de països en vies de desenvolupament.

Comissió de seguiment: Òrgan col·legiat de participació, consulta i assessorament en matèria de residus no perillosos adscrit al departament de Residus i Cooperació Local del Consell de Mallorca. Té com a principals objectius fixats garantir la participació activa dels diferents agents socials, actuar com a òrgan consultiu i assessorar el departament al qual està adscrit. Integra responsables polítics i tècnics del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears i un representant per a cadascun dels partits polítics de les Illes. A més, en són membres els representants dels següents col·lectius o entitats: Federació d’entitats locals de les Illes, de cada municipi on hi ha ubicades plantes de tractament, de cada associació de veïnats de zones properes a aquestes plantes, de la Universitat de les Illes Balears, del Col·legi Oficial de Metges, del Col·legi Oficial de Biòlegs, del Col·legi Oficial de Químics, del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials i del Col·legi de Manescals i de grups ecologistes.

Compost: Producte obtingut de la transformació de la matèria orgànica per part de bactèries en presència d’aire. A més de les seves propietats fertilitzants, millora l’estructura del sòl, redueix la necessitat de reg i permet l’estalvi de fertilitzants inorgànics. Se n’obté a partir de fangs de depuradora d’aigües residuals i a partir de la fracció orgànica dels residus urbans.

Consell de Mallorca: Institució que, a l’Illa, té les competències, entre d’altres, sobre la gestió i el tractament dels residus urbans no perillosos, dels residus de construcció, demolició, voluminosos, pneumàtics fora d’ús i dels residus animals i sanitaris, mentre que correspon als ajuntaments la responsabilitat de la recollida (ja sigui a través d’empreses municipals o d’empreses privades).

Contaminació: Alteració de les propietats d’un medi per incorporació de pertorbacions, materials o radiacions, generalment imputables a l’home, i que es caracteritza per modificació de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Són exemples de contaminació els boscos, l’aigua, l’aire, el terra, etc.

Control mediambiental: Acció que es du a terme sobre diferents aspectes ambientals (aigües, emissions de gasos, sòls, productes...) i que no només inclou l’adopció de mesures sinó també el registre de documentació necessària i l’avaluació de dades analítiques. L’objectiu final pot ser un estudi determinat o un seguiment en l’evolució  d’un aspecte ambiental, entre d’altres. Els controls que es duen a terme a les instal·lacions del Parc de Tecnologies Ambientals van més enllà dels detallats a la legislació vigent.

Desforestació: Procés de destrucció de la capa vegetal de la Terra per acció de diferents agents, però amb especial preponderància per a l’home. Per exemple, l’Amazones n’està patint a causa de la tala d’arbres.

Diòxid de carboni: Gas incolor, inodor i insípid, format per processos biològics naturals d'oxidació total del carboni, com a conseqüència de la combustió de combustibles fòssils i de la matèria orgànica en situació d’excés d’oxigen. Com a contaminant atmosfèric que és, té incidència directa sobre el canvi climàtic i l’efecte hivernacle.

Dioxina: Compost orgànic clorat persistent format, juntament amb els furans, com a resultat dels processos de combustió a baixes temperatures.  El  seu origen a l’ambient cal cercar-lo bàsicament en l’activitat industrial humana, però també se’n formen quan es cremen fems de forma incontrolada a les finques rústiques i als abocadors, i com a resultat de situacions d’incendis accidentals. El fum dels cigarrets també conté dioxines. Certs processos industrials com la utilització de clor en la fabricació de paper, entre d’altres, també poden aportar quantitats variables de dioxines a l’ambient. Juntament amb els furans, són un dels possibles contaminants quan es parla d’incineració de residus. Per aquest mateix fet, és objecte d’un minuciós i rigorós control a la planta de Son Reus, tant a les emissions com a les cendres cimentades i escòries. Els resultats d’aquestes anàlisis conclouen que, mitjançant la incineració, s’aconsegueix la destrucció de l’ordre del 95% de les dioxines presents en els fems. El 5% restant queda sobretot fixat en les cendres cimentades.

Dipòsit de seguretat: Una de les instal·lacions que componen el Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca. Conté les cendres obtingudes a partir de la incineració; és impermeable gràcies a una sèrie successiva de capes d’elements de drenatge i impermeables, la qual, conjuntament amb la recollida de lixiviats, evita la contaminació de les aigües subterrànies.

Economia sostenible: És aquella que satisfà les necessitats presents sense comprometre la capacitat que puguin tenir generacions de futur per satisfer les pròpies necessitats. Juga, per tant, en una línia d’equilibri entre les necessitats i les limitacions.

Efecte hivernacle: Fenomen natural causat per la presència de gasos a l’atmosfera, principalment vapor d’aigua i CO2, que retenen part de l’energia calòrica que la terra rep del sol. Aquest  efecte permet mantenir la temperatura de la terra dins els límits aptes per a la vida, tal com la coneixem. Els principals gasos d’efecte hivernacle son  el diòxid de carboni  (CO2), el metà  (CH4), els òxids de nitrogen (NOx), els cloro-fluoro-carbonis (CFC's) i l’ozó troposfèric (O3). L’activitat humana tendeix a augmentar la concentració dels gasos d’efecte hivernacle i, com a conseqüència, hi ha la possibilitat que s’incrementi la temperatura mitjana del planeta.

Emissió: Procés mitjançant el qual es llancen a l’atmosfera quantitats determinades d’un o diversos contaminants.

Escòria: És el material no combustible dels residus que roman una vegada s’ha completat el procés incinerador; és a dir, metalls, pedres, ceràmica i vidre. Els metalls se separen i es recuperen per reciclar-los posteriorment, mentre que la resta del material sòlid i inert es pot utilitzar com a matèria primera en altres processos industrials o en la construcció de carreteres.

Estació de control d’immissions: Instal·lació que té l’objectiu de mesurar la qualitat de l’aire als voltants de la planta incineradora de Son Reus. Els aparells amb què estan dotades les estacions fan possible un seguiment continuat, per una banda, i cada període de temps prèviament determinat, per l’altra. Es disposa de dues estacions, una fixa ubicada a l’Hospital Joan March i una cabina mòbil per mesurar la qualitat de l’aire a les zones poblades més properes (Es Garrovers, Palmanyola i Son Sardina).

Estació depuradora d’aigües residuals: Instal·lació que té per objecte la purificació de les aigües residuals, urbanes o industrials, abans de ser abocades o reutilitzades. Els llots procedents d’una estació depuradora d’aigües residuals, si no tenen metallas pesants, són tractats mitjançant el procés de metanització o de compostatge.

Estació de transferència: Instal·lació estratègicament ubicada on es reben els residus dels municipis de les àrees d’influència, amb la funció d’evitar llargs desplaçaments dels camions fins a la planta de Son Reus, per una banda, i amb la d’impossibilitar la contaminació per olors o dispersió de residus, per l’altra. N’hi ha Alcúdia, Binissalem, Calvià, Campos i Manacor.

Estacionalitat: Fenomen que, en termes econòmics, es caracteritza per les remarcables diferències de rendibilitat econòmica i d’ocupació laboral entre una època de l’any i una altra.

FORM: Fracció Orgànica de Residu Municipal

Fundació Deixalles: Entitat que, constituïda sense ànim de lucre, es va constituir l’any 1986 per fer feina en el marc de la inserció laboral i social de persones desfavorides o en risc d’exclusió social, per una banda, i per possibilitar, de l’altra, la reutilització i el reciclatge dels residus. Per tant, està molt enfocada cap a la sostenibilitat. Compta amb delegacions a Palma, Sóller, Felanitx, Artà i Calvià.

Furà: Veure dioxina.

Illambient: Fundació impulsada per l’empresa Tirme, té com a objectiu essencial l’aprofitament de les sinèrgies que, en matèria de residus, es poden generar entre les illes per economitzar esforços i, si cal, actuar com a lobby davant les institucions europees.

Immissió: Quantitat de contaminants que es troben a l’aire en un punt determinat.

Incineració: Tractament que es dóna a la fracció de residu urbà que no ha estat separat prèviament, al residu en massa. Previ pas pel pesatge i per la identificació del residu segons municipi de procedència, comença una cremació que es fa a uns 1.050 graus centígrads, de la qual sortiran: gasos calents (que permetran generar energia elèctrica), escòries i cendres. Així, cada tona de residu que va a incineradora quedarà convertit en 2,5 tones de vapor, 220 quilos d’escòria i 30 quilos de cendra i residu de depuració. Cada tona tractada mitjançant aquest sistema suposa un estalvi d’unes 30.000 tones de carbó i unes 20.000 tones de fuel-oil, aproximadament.

Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos (ISR-CER): Es va constituir l’any 1993 per un grup de professionals de formació i orígens diversos, amb l’objectiu bàsic de racionalitzar les accions públiques i privades en matèria de residus en totes les vessants (polítiques, bases de decisió i actuació, etc). Promou l’estudi i la reflexió per part dels científics, intel·lectuals i polítics espanyols i internacionals, així com el coneixement per part de l’opinió pública.

Lixiviat: Líquid generat a l’abocador i produït pel  residu o per les aigües de pluja que el banya. Un exemple n’és el líquid que produeix la bossa de fems quan la matèria orgànica s’ha podrit.

Llot: Residu de consistència pastosa, que pot provenir de la depuració de les aigües usades, de la descomposició, de la vegetació o d’un tractament industrial.

MAC Insular, SL: Empresa concessionària del Consell de Mallorca per al tractament de residus de construcció, demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús.

Mallorca recicla: Fruit d’un conveni entre el Consell de Mallorca, l’empresa Tirme i la Fundació Deixalles, fa feina per conscienciar el ciutadà d’una manera específica en el terreny dels residus urbans. Per dur a terme aquesta feina, Mallorca recicla compta amb un grup de 16 educadors ambientals que treballen en quatre àmbits distints, que són les empreses, les escoles, la ciutadania en general i les administracions locals.

Manifest de Heidelberg: Postula la seva adhesió als objectius que cerca l’ecologia científica, sustentats en el control i la conservació dels recursos naturals. Això no obstant, adverteix que nombroses activitats humanes impliquen la manipulació de substàncies perilloses. També fa vots per tal que, amb urgència, els països pobres rebin ajudes per aconseguir un nivell de desenvolupament consistent i harmònic amb la resta del planeta. Així mateix, planteja que la ciència, la tecnologia i la indústria són eines que, gestionades de manera adequada, permetran la humanitat superar problemes tals com la superpoblació, la fam o les epidèmies.

Matèria orgànica: Matèria de la qual es componen els éssers vius o aquells productes derivats d’aquests éssers. Per exemple, la verdura, la fruita, la carn, etc.

Matèria primera: Productes extrets directament de la natura per al seu aprofitament dins de la cadena productiva.

Metanització: Procés biològic de transformació de la matèria orgànica dels residus urbans i llots de depuradora en absència d’aire que dóna com a resultat la producció de biogàs apte per a la producció d’energia. Aquest mateix procés permet l’elaboració de compost a partir del residu  resultant de la fermentació de la matèria orgànica dintre del digestor.

Parc de Tecnologies Ambientals: Instal·lació del Consell de Mallorca que gestiona, en règim de concessió, l’empresa Tirme. Es va inaugurar el 5 de juny de 2003, amb la posada en funcionament de les plantes d’envasos, de tractament d’escòries i del dipòsit de seguretat, aquestes dues últimes directament lligades amb la planta incineradora amb recuperació d’energia elèctrica, també inclosa en es Parc. S’hi van afegir posteriorment les plantes de metanització, de compostatge,  la planta de triatge de residus de construcció i demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús i el polígon “Ses Veles”.  Es Parc està ubicat a les zones de Can Canut, Son Reus i Ses Veles, àrees molt properes les unes amb les altres. Aquesta concentració espacial per al tractament de residus de diferent procedència fa que sigui un referent per a molts països europeus.

Parc Verd: Punt estratègic disposat pels respectius ajuntaments per ubicar-hi tota la gamma de contenidors, per tal que el ciutadà pugui dipositar cada residu al lloc corresponent; és a dir, que pugui dur fins a l’extrem la recollida selectiva que ha començat en el seu domicili.

Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca (PDSGRUM): Aprovat l’any 2000, està en clara consonància amb el Plan Nacional de Residuos Urbanos (PNRU). Té incidència directa sobre diferents tipus de residus: residus urbans, residus d’envasos, residus de depuració de gasos i escòries procedents de la incineració, fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes, residus sanitaris i restes d’origen animal, i residus de construcció i demolició. Com a objectius, el Pla fixava estabilitzar la producció de residus urbans en 470.000 tones anuals i establir un reciclatge del 56% de la fracció orgànica dels residus, el 30 per cent del paper, el 41 per cent del vidre i el 22% dels envasos lleugers. Quant als sistemes de tractament per assolir aquests objectius, prioritzava la prevenció en la generació (reducció), la valorització i l’eliminació segura dels residus.

Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca (revisió): Aprovat l’any 2006. L'objecte del present Pla director sectorial per a la gestió dels residusurbans de Mallorca és l'establiment d'un marc d'obligat compliment per a l'adequada gestió dels residus urbans a Mallorca.

Pla Sectorial de Residus de Construcció, Demolició, Voluminosos i Pneumàtics fora d’ús: Aprovat el novembre de 2002, evita que el destí final d’aquest tipus de residus siguin els abocadors, controlats o incontrolats. Igual que per al Pla per a Residus Urbans, té en compte com a prioritaris paràmetres tals com minimització, reutilització, valorització de material i recuperació energètica. Igualment, planteja l’abocament mínim.

Plan Nacional de Residuos Urbanos (PNRU): Vigent des de l’any 2000, integra els diferents plans de residus de les diverses comunitats autònomes, en el benentès que aquestes estableixen paràmetres més concrets en termes de reducció, reutilització, reciclatge, valorització i eliminació.

Planta de compostatge: Tracta quatre tipus de residus: la fracció orgànica procedent de recollida selectiva, llots de depuradores d'aigües residuals, la fracció sòlida derivada del procés de metanització i el material estructural. Aquests materials es mesclen en la proporció adequada amb material estructural (branques, fusta triturada, poda) i es destinen a les zones on comença pròpiament el procés. En els tambors fermentadors, la fracció orgànica mesclada amb fracció vegetal pateix una descomposició intensiva i passa, seguidament, als túnels de maduració. En el túnels dinàmics es duu a terme el procés de maduració de les distintes mescles de matèria orgànica. Les voltejadores mouen el material fins a arribar a la zona de descàrrega. El material descarregat, a través de cintes transportadores, va cap a la zona d’afinament, on s’elimina la fracció gruixada del producte final. La planta disposa d’equips addicionals per eliminar impureses, com són sistemes de captació de film (o plàstic de dimensions molt reduïdes), separador magnètic i taula densimètrica. Així mateix, tota la planta està equipada amb un sistema de desodoració que capta l’aire de les naus i el condueix cap al biofiltre per tal de ser tractat de forma adequada i eliminar els contaminants presents en el corrent gasós.

Planta de metanització: Tracta els llots de depuradora i la fracció orgànica dels residus urbans. El primer que se’ls fa és una nova classificació, que permet la retirada manual d’aquelles fraccions no adequades per al tractament, tals com voluminosos, cartró, o vidre sencer. El material “apte” va destinat a un “magatzem pulmó”, on es mescla el residu sòlid amb l’aigua. El digestor, amb el material introduït, la falta d’aire i una temperatura adequada, farà que es produeixi biogàs o gas metà a través d’un procés biològic. El gas obtingut és emmagatzemat per després poder ser aprofitat energèticament; per això s’utilitzen generadors d’electricitat .

Planta de selecció d’envasos: Rep els residus procedents dels contenidors grocs de  recollida selectiva, que s’emmagatzemen a l’àrea de descàrrega. En primer terme, una pala mecànica alimenta l’obridor de bosses amb material procedent de la referida zona de descàrrega. Una vegada obertes les bosses, el seu contingut arriba fins a la cabina de preselecció, on se separen alguns elements: caixes, cartrons, vidre, plàstics grossos o voluminosos. Feta aquesta preselecció, els envasos són separats segons les fraccions i el volum. A continuació, un electroimant s’encarrega d’extreure els materials fèrrics, que cauen a una cinta i són empaquetats. Mentrestant, el material no fèrric continua el seu camí cap als separadors. La resta de material passa a la cabina de selecció manual, on és separat atenent a la seva composició, abans de ser conduït fins a la premsa de plàstics, on es fan les bales que s’envien a empreses recicladores. Com a punt final, se seleccionen automàticament els envasos que contenen alumini, llaunes, brics, etc. Al marge del producte recuperable, quedarà una quantitat de material de rebuig, que serà transportat a la planta incineradora amb recuperació d’energia elèctrica per ser cremat.

Planta de tractament d’escòries: Instal·lació associada a la planta incineradora amb recuperació d’energia elèctrica de Son Reus, on se separa l’escòria procedent de la incineració en fraccions. Les escòries procedeixen del fons del forn i estan compostes per fragments petris, ceràmica, incremats, ferralla i altres residus no combustibles. L’escòria es diposita en un alimentador i és separada en dues fraccions: per una banda, la fracció de metalls fèrrics a través d’un separador magnètic; per l’altra, la fracció de metalls no fèrrics i la fracció mineral. Al final, obtendrem escòria neta o fracció mineral, que té diverses utilitats, tals com la de servir com a àrid per fabricar formigons o com a base del paviment a les carreteres. La fracció metàl·lica s’envia a reciclatge.

Planta de tractament de residus d’origen animal i sanitaris del grup II: Hi ha previstes dues unitats d’incineració diferenciades, una per al tractament de residus d’animals d’escorxador i residus sanitaris del grup II i una altra per tractar animals sencers morts. Els residus animals arriben en camions frigorífics; els sanitaris, en contenidors. Els uns i els altres són emmagatzemats a una temperatura entre 0 i 2 graus positius. La perfecta combustió queda garantida amb una adició d’oxigen, que també garanteix la destrucció dels possibles components perillosos. En el procés, s’obté calor i vapor d’aigua, i es té en compte la neteja de fums. Igual que passa amb el tractament per incineració dels residus sòlids, es generen també escòries i cendres.

Planta d’incineració amb recuperació d’energia elèctrica: Tracta els residus en massa que el ciutadà no ha separat prèviament i que ha dipositat en el contenidor de resta. Una vegada que els camions, arribats bé des de les estacions de transferència o bé directament, han abocat els residus en una fossa de 10.000 metres cúbics de capacitat, una grua els va atrapant i els diposita en el forn, on es duu a terme la incineració a una temperatura que està al voltant dels 1.000-1.100 graus centígrads. Com a resultat d’aquest procés, obtenim, per una part, uns gasos calents que serveixen per produir vapor, moure una turbina i obtenir energia elèctrica. La planta produeix electricitat equivalent a il·luminar una població de 120.000 habitants. D’altra banda, tenim també un material de rebuig, les escòries i les cendres. Una vegada finalitzat el procés energètic, el gas és enviat als sistemes de depuració per al seu tractament de neteja final abans de ser emès a l’atmosfera.

Pneumàtic fora d’ús: Tipus de residu enquadrat en el mateix pla de gestió que els enderrocs i els voluminosos. Suposen, a Mallorca, un volum aproximat de 5.700 tonelades/any. Fa uns anys, els pneumàtics fora d’ús anaven a abocador; avui, si hi van és després de ser triturats o bé poden ser incinerats com a font d’energia. En el futur, es pretén valoritzar-los (reciclatge i energia).

Producte ecològic: Aquell que té un cicle de vida que causa un impacte mínim o nul sobre el medi ambient.

Punt marró: En contraposició al parc verd, es refereix a aquelles àrees d’abocament incontrolat de residus.

Reciclar: Concepte que té una relació molt directa amb la reutilització. Diferents materials que, en principi, serien considerats residus es poden utilitzar com a matèria primera a la indústria. Per exemple, una llauna de beguda, d’alumini, és reciclada al cent per cent.

Recollida selectiva: Procés que consisteix en la selecció dels residus segons la tipologia, dipositant-los convenientment a cadascun dels contenidors que trobarem en els Parcs Verds i als contenidors de vorera, al carrer, en el cas de paper, vidre i envasos. D’aquesta forma, s’afavoreix clarament el fet que els residus puguin tenir el millor tractament i un posterior reciclatge.

Recuperar: Es refereix a la recuperació d’energia a través de la incineració de residus o a través del procés de metanització. Per exemple, amb una bossa de fems de 4 quilos obtenim electricitat suficients per il·luminar 8 bombilles de baix voltatge.

Recurs natural: Bé o element que, procedent directament de la natura, és utilitzat per satisfer les necessitats humanes.

Reduir: És la millor de les solucions per acabar amb la problemàtica dels residus. Si no hi ha residu, no hi ha problema a resoldre. Reduir vol dir minimitzar en origen els residus i disminuir-ne la nocivitat, la qual cosa implica un canvi substancial en les pautes de producció i de consum de la societat actual. Així, sempre serà preferible comprar una botella d’aigua d’un litre que quatre botelles d’un quart de litre.

Reeducar: Es refereix a la nova concepció que cal donar al residu i al canvi de mentalitat que ha d’operar el ciutadà sobre aquesta els hàbits de consum, d’oci, de producció, etc.

Reinserció social: Planteja que a través dels residus, i, més concretament a través de la seva recollida i reciclatge, es pugui donar feina a persones en risc d’exclusió social i laboral. Un exemple paradigmàtic d’aquesta feina és la que es duu a terme a la Fundació Deixalles i a les plantes de tractament del Consell de Mallorca gestionades per Tirme.

Residu: És qualsevol producte que ha perdut el valor original, ja sigui perquè no hi ha la tecnologia requerida per a la seva recuperació o reciclatge, ja sigui perquè no hi ha un mercat que l’absorbeixi. Segons la Llei de Residus (1998), “un residu és qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor es desprengui o del qual tengui intenció de desprendre’s (...)”.

Residu animal: A Mallorca, poden suposar un volum aproximat de 8.440 tones/any. S’hi considera qualsevol cos sencer o parts d’animals o productes d’origen animal.

Residu perillós: Engloba una amplíssima llista de productes que estan catalogats com a tals, si bé cadascun pot tenir un tractament i un destí del tot diferent. Entrarien en aquesta categoria vehicles fora d’ús, residus d’automoció, residus sanitaris amb capacitat infecciosa, fluorescents, piles, radiografies, medicaments, bengales, etc. A l’Illa, la responsabilitat legislativa sobre aquesta categoria de residus la té la conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.

Residu urbà: És aquell que produeix quotidianament el ciutadà a ca seva. La Llei 10/1998 els defineix com “els generats en els domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tenguin la qualificació de perillosos i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts en els anteriors llocs o activitats”. El residu urbà, per tant, es compondria d’elements tals com: matèria orgànica, paper, vidre o plàstic.

Residu voluminós: Segons el defineix el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció, Demolició, Voluminosos i Pneumàtics fora d’ús, “és aquell que per les seves característiques (dimensions, pes, propietat) no pot ser objecte de recollida ordinària”. Per tant, electrodomèstics, matalassos, mobles... quedarien enquadrats en aquesta categoria.

Reutilitzar: Acció que s’aplica en el tractament dels residus i  que té com a objectiu allargar, en la mesura que sigui possible, la vida útil dels productes. Per exemple, un pot de vidre que contenia melmelada una vegada buit és reutilitzat per guardar-hi olives trencades.

Separació en origen: Procés íntimament lligat a la recollida selectiva. Consisteix en el fet que el ciutadà, en el seu domicili, ja distribueix els residus segons siguin d’un o altre tipus.

Son Reus: Una de les tres grans àrees que componen el Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca. En aquest cas, inclou la planta incineradora, la planta de tractament d’escòries i el dipòsit de seguretat.

Tirme: Empresa que té la concessió del Consell de Mallorca per al tractament dels residus urbans a l’Illa.

Tractament de residus: Operació que cerca l’objectiu de transformar el residu inicial des del punt de vista físic, químic o biològic per tal que es redueixin o se’n neutralitzin les substàncies perilloses i recuperant, en canvi, aquelles que siguin valoritzables.

Turisme ecològic: Modalitat del turisme que sap respectar l’entorn i que pot estar fonamentat en el coneixement i el gaudi dels valors ambientals i ecològics d’un lloc concret.